Data de publicació
03/11/2026
La rehabilitació pulmonar (o respiratòria) és un programa integral adreçat a persones amb malalties respiratòries cròniques. Combina exercici físic, exercicis respiratoris, educació i altres tècniques adaptades a les necessitats de cada pacient.
El seu objectiu no és curar la malaltia, sinó millorar la capacitat per realitzar les activitats quotidianes, reduir símptomes com la manca d'aire i la fatiga i afavorir més autonomia i qualitat de vida.
A qui va dirigida?
Tot i que és un dels pilars fonamentals en el tractament de la MPOC, la rehabilitació respiratòria també està altament recomanada per a persones amb asma crònica, fibrosi pulmonar, hipertensió pulmonar o pacients que han passat per cirurgies toràciques o han patit les seqüeles respiratòries de virus severs.
El programa s'ha d'adaptar a cada persona en funció de la malaltia, els símptomes, la capacitat física i els objectius. Per això, és recomanable fer-ho amb la valoració i supervisió de professionals sanitaris/àries, especialment quan hi ha una malaltia respiratòria diagnosticada.
Exercicis clau en la rehabilitació pulmonar
Els exercicis són una part fonamental de la rehabilitació pulmonar. No hi ha una única rutina vàlida per a totes les persones, sinó que el programa s'adapta a les característiques de cada pacient. De manera general, podem diferenciar entre exercicis respiratoris, entrenament de resistència i entrenament de força.
1. Exercicis de reeducació respiratòria
Els exercicis respiratoris busquen reeducar el patró respiratori, millorar la mobilitat del diafragma i del tòrax i aconseguir una respiració més controlada i eficient.
Alguns dels exercicis que es poden utilitzar són:
- Respiració amb els llavis frunzits
Consisteix a inspirar lentament pel nas i expulsar l'aire de forma perllongada per la boca, i mantenir els llavis lleugerament arrufats, com si es volgués apagar una espelma suaument.
L'espiració s'ha de fer sense fer força i evitant expulsar l'aire de manera brusca. Aquesta tècnica es pot utilitzar per aprendre a controlar millor la respiració, especialment quan apareix sensació de manca d'aire.
- Respiració diafragmàtica
La respiració diafragmàtica cerca afavorir la participació del diafragma durant la respiració.
Com es fa?
- Seu o tomba't en una posició còmoda.
- Col·loqueu una mà sobre l'abdomen i una altra sobre el pit.
- Inspira lentament pel nas, intentant que l'abdomen s'elevi.
- Després, expulseu l'aire lentament per la boca.
- Repeteix diverses vegades de manera tranquil·la, sense forçar la respiració.
Aquest tipus de respiració ajuda a prendre consciència del moviment del diafragma i aconseguir un patró respiratori més eficient.
- Respiració d'expansió toràcica
Aquest exercici cerca afavorir el moviment de diferents zones de la caixa toràcica.
Com es fa?
Seu còmodament i relaxa les espatlles.
- Col·loca les mans sobre les costelles.
- Inspira lentament pel nas, intentant notar com s'expandeixen les costelles.
- Mantingues l'aire durant uns segons si resulta còmode.
- Expulsa lentament l'aire i relaxa.
Les tècniques de ventilació dirigida costal es poden utilitzar per afavorir la mobilització de diferents zones del tòrax i millorar la ventilació d'àrees menys ventilades.
- Inspiracions lentes i profundes
Les inspiracions lentes i profundes afavoreixen l'expansió pulmonar i poden formar part de diferents programes de fisioteràpia respiratòria.
Es fan prenent aire lentament pel nas, i intentar augmentar progressivament el volum d'aire inspirat.
En acabar la inspiració es pot fer una petita pausa i, posteriorment, expulsar l'aire de manera relaxada.
Les tècniques inspiratòries lentes es fan amb un flux baix i un volum inspiratori elevat, i poden afavorir l'expansió de les zones perifèriques del pulmó.
És important recordar que aquests exercicis no s'han de fer de manera indiscriminada. La tècnica, el nombre de repeticions i la intensitat s'han d'adaptar a cada persona ia la malaltia respiratòria.
2. Entrenament aeròbic (resistència)
L'entrenament de resistència ajuda a millorar la tolerància a l'esforç i la capacitat per fer activitats quotidianes.
Caminar, utilitzar una bicicleta estàtica o fer altres exercicis aeròbics són algunes de les activitats que poden formar part d'un programa de rehabilitació pulmonar.
Normalment es comença amb una intensitat i una durada adaptades a la capacitat de cada persona i es progressa de manera gradual.
L'objectiu no és fer l'exercici a la màxima intensitat, sinó aconseguir que la persona pugui mantenir o augmentar progressivament la seva activitat física amb una limitació menor per la fatiga o la manca d'aire.
3. Entrenament de força
La pèrdua de força muscular pot dificultar activitats tan habituals com aixecar-se duna cadira, caminar, pujar escales o carregar objectes.
Per això, els programes de rehabilitació pulmonar també poden incloure exercicis d'enfortiment de braços, cames i tronc.
Es poden fer servir peses lleugeres, bandes elàstiques o el propi pes corporal, sempre adaptant la càrrega a la capacitat de cada persona.
L'objectiu és millorar la força i facilitar la realització de les activitats de la vida diària.
Es poden utilitzar dispositius per fer exercicis respiratoris?
En alguns/nes pacients, el professional sanitari pot recomanar dispositius de fisioteràpia respiratòria com a complement al tractament.
Un és l'inspiròmetre incentivador o d'incentiu, que proporciona informació visual sobre la quantitat o el flux d'aire inspirat i ajuda a fer inspiracions lentes i profundes. Es pot utilitzar en determinades situacions, com després d'algunes cirurgies o pacients amb pèrdua de volum pulmonar.
Altres dispositius, com els sistemes de pressió espiratòria positiva, es poden utilitzar amb objectius concrets i sempre han de ser indicats tenint en compte les característiques del/de la pacient.
No tots els dispositius ni totes les tècniques són adequats per a totes les persones, per la qual cosa és recomanable consultar amb un professional abans d'utilitzar-los.
Beneficis de la rehabilitació respiratòria
La rehabilitació pulmonar pot ajudar a millorar diferents aspectes de la vida diària. Entre els seus principals beneficis hi ha:
- Reducció de la sensació d'ofec o manca d'aire.
- Augment de la força muscular i la resistència física.
- Disminució de la fatiga en activitats quotidianes (com vestir-se, dutxar-se o pujar escales).
- Menor necessitat d'hospitalitzacions per recaigudes.
- Millora de l'estat d'ànim i redueix l'ansietat i la depressió associada a malalties cròniques.
- Afavoreix més autonomia.
- Millora la qualitat de vida.
La fisioteràpia respiratòria també pot tenir com a objectius millorar la funció respiratòria, la tolerància a lesforç, la força de la musculatura respiratòria i el control de la dispnea i la fatiga.
Hàbits saludables per acompanyar l'exercici
Igual que amb els tractaments mèdics o l'oxigenoteràpia, els exercicis per si sols no fan màgia si no s'acompanyen d'un estil de vida adequat:
- Deixar de fumar: és el pas més important i innegociable per aturar el dany pulmonar.
- Ús de l'oxigen: si el personal mèdic ha pautat oxigenoteràpia, és crucial utilitzar el dispositiu d'oxigen portàtil durant els exercicis si s'ha indicat així, ja que evitarà baixades de saturació i permetrà un millor rendiment.
- Bona alimentació: mantenir un pes saludable és clau; el sobrepès exigeix un esforç més gran als pulmons, mentre que el baix pes extrem debilita els músculs respiratoris.
- Mantenir-se actiu: evitar el sedentarisme i mantenir una activitat física adaptada ajuda a conservar la capacitat funcional.
Quan consultar amb un/a professional?
Si notes que et falta l'aire en realitzar activitats que abans podies fer amb normalitat, tens una malaltia respiratòria diagnosticada o vols començar un programa d'exercici després d'una intervenció o un període d'inactivitat, consulta amb un professional sanitari/ària.
La rehabilitació pulmonar no consisteix simplement a fer exercicis de respiració. És un programa individualitzat que combina exercici físic, entrenament respiratori, educació i altres intervencions segons les necessitats de cadascú.
Amb un programa adequat i progressiu, és possible millorar la capacitat per realitzar les activitats quotidianes i aconseguir més autonomia i qualitat de vida.