Data de publicació
07/08/2026
La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és una de les malalties respiratòries cròniques amb més impacte en la salut. Tot i això, també és una de les més infradiagnosticades. Moltes persones conviuen durant anys amb símptomes com la tos persistent, l'expectoració o la manca d'aire sense consultar amb un professional sanitari/ària, ja que solen atribuir aquestes molèsties al tabaquisme, l'envelliment o una menor condició física.
Aquest retard en el diagnòstic suposa una oportunitat perduda per iniciar un tractament precoç que contribuïsca a controlar els símptomes, reduir les exacerbacions i preservar la funció pulmonar durant més temps. Per aquest motiu, reconèixer els primers senyals de la malaltia és fonamental tant per a la població com per a professionals sanitaris.
Una malaltia freqüent, i en molts casos silenciosa
La MPOC es caracteritza per una limitació persistent de flux daire que dificulta la respiració. La seva principal causa en el consum de tabac, encara que també pot aparèixer per l'exposició perllongada de fum de biomassa, contaminants ambientals o substàncies presents a l'entorn laboral.
Un dels principals desafiaments consisteix que els símptomes apareixen de forma progressiva. Aquesta evolució lenta afavoreix que moltes persones adaptin els seus hàbits quotidians sense percebre que la capacitat respiratòria ha disminuït. En lloc de consultar, algunes persones opten per evitar esforços físics o reduir determinades activitats, cosa que retarda encara més el diagnòstic.
Diversos estudis estimen que una part important de les persones amb MPOC roman sense diagnosticar, cosa que posa de manifest la necessitat de reforçar la detecció precoç des de l'atenció primària i les consultes de pneumologia.
Quins símptomes pot indicar que es pateix MPOC?
Alguns dels símptomes que requereixen valoració mèdica són:
- Tos persistent, especialment si es manté durant uns quants mesos.
- Expectoració freqüent, sobretot als matins.
- Manca d'aire en caminar de pressa, pujar escales o fer activitats habituals.
- Infeccions respiratòries repetides.
- Sensació de cansament o menor tolerància a l’esforç.
La presència d'un o diversos d'aquests símptomes no confirma un diagnòstic de MPOC, però sí que constitueix un motiu suficient per consultar amb un o una professional sanitari/ària, especialment en persones amb factors de risc.
Qui té més risc de desenvolupar MPOC?
Presenten una major probabilitat de desenvolupar la malaltia les persones que:
- Fumen o han fumat durant anys.
- Han estat exposades al fum de llenya o biomassa en espais tancats.
- Treballen o han treballat en ambients amb pols, gasos o productes químics.
- Tenen més de 40 anys i presenten símptomes respiratoris persistents.
- Tenen antecedents familiars o determinats factors genètics poc freqüents.
La identificació daquests perfils facilita la detecció primerenca i permet actuar abans que aparegui un deteriorament important de la funció pulmonar.
L´espirometria: una prova senzilla que pot canviar el pronòstic
Davant la sospita de MPOC, l'espirometria constitueix la prova de referència per confirmar-ne el diagnòstic.
És una exploració ràpida, senzilla i no invasiva que permet mesurar la quantitat d'aire que una persona pot expulsar dels pulmons i la velocitat amb què ho fa. Els resultats ajuden a valorar el grau d'obstrucció bronquial ia establir el tractament més adequat.
Tot i la seva utilitat, l'espirometria continua infrautilitzada en alguns àmbits assistencials. La seva incorporació primerenca a persones amb símptomes respiratoris i factors de risc representa una de les eines més eficaces per reduir l'infradiagnòstic de la malaltia.
El diagnòstic precoç millora la qualitat de vida
Iniciar el tractament a les primeres fases afavoreix un millor control dels símptomes, redueix el risc d'exacerbacions i ajuda a mantenir l'autonomia durant més temps. A més, l'abandonament del tabac constitueix la mesura amb més impacte per frenar la progressió de la malaltia.
L'abordatge també inclou el tractament farmacològic quan cal, la vacunació davant d'infeccions respiratòries, l'activitat física adaptada, la rehabilitació respiratòria i l'educació sanitària. En les fases més avançades, algunes persones poden precisar oxigenoteràpia domiciliària com a part del tractament.
El paper de l’equip sanitari
La detecció precoç de la MPOC depèn, en gran mesura, duna escolta activa dels símptomes i de la identificació dels factors de risc.
Davant d'una persona fumadora o exfumadora que presenta tos persistent, expectoració o dificultat per respirar, la sol·licitud d'una espirometria pot marcar la diferència entre un diagnòstic primerenc i anys d'evolució sense tractament.
La coordinació entre atenció primària, pneumologia i la resta de l'equip assistencial afavoreix un seguiment integral que repercuteix positivament en la qualitat de vida de cada pacient.
A OXIGEN salud acompanyem les persones amb malalties respiratòries en les diferents etapes del seu tractament, amb l'objectiu de contribuir al seu benestar i oferir el suport necessari perquè puguin respirar amb més tranquil·litat cada dia.
