Data de publicació
31 decembre 2021
Fa gairebé dos anys, se’ns va advertir de la imminent expansió pandèmica del SARC-CoV-2. Després d’un any, tenim una millor comprensió de les característiques antigèniques, el cicle replicatiu i el genoma del SARS-CoV-2. També s’ha confirmat l’alta transmissibilitat d’aquest virus a través d’aerosols. Com ja sabem, aquest factor augmenta el risc de contagi en ambients interiors, fins i tot si es mantenen distàncies segures. Això significa que són necessàries mesures preventives més estrictes, especialment entre els professionals de la salut, donat el risc al qual estan exposat en la seva pràctica clínica.
El diagnòstic de COVI-19 s’ha incrementat amb la incorporació de proves ràpides que detecten antígens virals o anticossos aglutinants, millorant així la detecció en les fases aguda o convalescent. La sensibilitat i especificitat de cada prova depèn de l’estadi d’infecció i té un període efectiu màxim, més enllà del qual els seus resultats poden ser erronis. Cada prova, per tant, ha de seleccionar-se d’acord amb el temps i les circumstàncies.
L’estàndard d’or terapèutic actual és l’oxigenoteràpia, especialment la d’alt flux. Aquesta teràpia s’ha convertit en una modalitat imprescindible i és evident la necessitat de desenvolupar unitats de cures respiratòries intermèdies per evitar les complicacions i la mortalitat de la intubació orotraqueal.
Afortunadament, en contrast amb l’escàs progrés en el tractament mèdic, vàries vacunes han sigut autoritzades en només 10 mesos (s’inclouen les vacunes de Pfizer, Moderna, Astra-Zeneca, CureVac, Janssen, Gamaleya, Novavax).
Les vacunes actuals són segures i molt eficaces, encara que es desconeix la duració de la immunitat. Tampoc se sap si evitaran malalties o infeccions a l’evitar la transmissió de les persones vacunades. Tota la evidència suggereix que necessitem rebre més d’una vacuna.
La COVID-19 pot causar símptomes persistents en els pacients (fatiga, debilitat muscular, dificultat per dormir, ansietat o depressió), tot i això, les complicacions a llarg termini segueixen sense conèixer-se. En la fase aguda, aquesta infecció ha posat fi a l’assistència sanitària humanitzada i ha obligat als hospitals a restringir, o fins i tot prohibir, les visites de pacients. Tot i els esforços per millorar la capacitat de resposta dels centres de salut i els hospitals, la pandèmia està generant retards en l’atenció sanitària i limitant la participació activa dels usuaris. Sempre que ha sigut possible, el canvi a la telemedicina s’ha accelerat, però estem preparats?
Després d’un any, podem dir que les accions associades amb la seguretat i el tractament de la COVID-19, perquè siguin efectives, han d’estar recolzada per l’evidència i la ciència. La “política basada en evidències” ha de comptar des del principi amb la col·laboració de tots els actors involucrats en els reptes actuals i futurs. A més de l’impacte en la població en general, els efectes en els professionals de la salut comencen a fer-se sentir, donada l’acumulació generalitzada d’hores de treball, les infeccions i, no menys important, el patiment moral.
Ana Mayoral, Directora Mèdica d’OXIGEN salud
(Núm. col·legiada: 44030 - Col·legi Oficial de Metges de Barcelona)
