Data de publicació
16/03/2026
La fabricació additiva i la impressió 3D estan de moda. No obstant això, no són una moda passatgera i han vingut per quedar-s'hi: ja són una revolució en la fabricació d'infinitat de productes a l'era de la indústria 4.0.
Aquestes dues tecnologies han agilitzat l'elaboració de peces i objectes i ofereixen grans avantatges productius: processos més ràpids, reducció de costos de fabricació i logístics, i més contribució al medi ambient, entre d'altres. Però… en què consisteixen? Són diferents?
Què és la fabricació additiva?
Podríem dir que la fabricació additiva és un procés en què es crea un objecte a partir de la superposició de capes de material, principalment, plàstic o metall. És a dir, es van aglutinant revestiments diferents d'un material per anar donant forma a un producte final en 3D.
A diferència de la fabricació substractiva o tradicional, en què es disposa d'una matèria primera i se li dona forma mitjançant la sostracció amb diferents tècniques com la perforació o el tall, el modus operandi de la producció additiva es basa a afegir material fins que s'obté el resultat esperat.
El procés de producció que ofereix la fabricació additiva també difereix de la fabricació convencional a la part de disseny i de maquinària. La fabricació substractiva es fa amb un Control Numèric Computeritzat (CNC) guiat per un programari CAD que crea una peça tridimensional a partir de la qual la màquina fabrica el producte final. Tot i això, la fabricació additiva no utilitza motlles ni utillatges, sinó que simplement un programari CAD crea el disseny digital i s'envia a la impressora 3D per a la seva fabricació. Això fa abaratir i agilitzar el cost de producció, que serien dos dels seus màxims avantatges.
Els seus inicis van ser als anys 80, encara que durant dècades, només es va utilitzar per a la creació de prototips. Ha estat en els darrers anys quan se n'ha estès l'ús per a la fabricació de productes en tres dimensions (3D).
Hi ha diverses tècniques de fabricació additiva, cadascuna amb les seves particularitats: estereolitografia, impressió DLP (Digital Light Processing), fusió per feix d'electrons, injecció d'aglutinants, Sinterització Selectiva per Làser (SLS), entre d'altres.
Pel que fa als seus sectors d'aplicació, la fabricació additiva s'associa a una producció industrial, és a dir, a la producció en sèrie de grans volums d'objectes i s'utilitza a la indústria aeroespacial, al sector sanitari, per a la fabricació d'utillatges i patrons, etc.
La fabricació additiva és doncs una tecnologia de prototipat ràpid, que permet una creació ràpida de peces i productes més lleugers i que està cada cop més estesa en l'àmbit industrial.
Les seves característiques clau són:
- Terme usat en indústria, enginyeria i producció.
- Inclou múltiples tecnologies: SLM/DMLS, EBM, Binder Jetting, SLS industrial, etc.
- Permet sèries curtes o mitjanes, no només prototips.
- Implica control d'atmosferes, traçabilitat, validació i postprocessos.
- Utilitza metalls, polímers tècnics i materials compostos.
Què és la impressió 3D?
Tot i que la impressió 3D s'utilitza moltes vegades com a sinònim de fabricació additiva, en realitat té les seves particularitats. La primera descriu una tecnologia concreta; la segona, un concepte industrial més ampli.
Aquesta tecnologia permet crear formes geomètriques personalitzades segons les necessitats de cada cas i s'associa a un entorn menys industrial que la fabricació additiva. Les impressores 3D solen ser màquines d’escriptori dissenyades per fabricar peces plàstiques a petita escala. No obstant això, la producció additiva permet crear més quantitat d'objectes amb metall i altres materials de més duresa.
Encara que sembli un procés simple, sempre ha d'estar supervisat per professionals, ja que en dependrà la qualitat i la forma del producte final.
És un terme que va néixer a l'àmbit del prototipat ràpid, el món maker, l'educació i els petits tallers.
La impressió 3D es fa servir en sectors com l'aeronàutica, la medicina, la indústria automobilística, l'art, etc. per a la creació de peces plàstiques, majoritàriament.
Els seus trets més destacats són:
- Ús més comú en entorns domèstics, educatius o de prototipat.
- Producció de peces en quantitats limitades.
- Enfocament en rapidesa i facilitat d’ús.
- Associada a tecnologies com FDM/FFF, SLA o SLS de petita escala.
Principals avantatges de la fabricació additiva i la impressió 3D
La fabricació additiva i la impressió 3D són tecnologies que permeten:
- Crear peces geomètriques complexes.
- Reduir costos materials, logístics i personals, ja que no calen eines ni motlles, es poden fabricar in situ amb les màquines adequades i es requereixen menys recursos humans durant la fabricació.
- Major precisió de fabricació en estar gairebé tot el procés automatitzat.
- Reduir els temps de lliurament, gràcies al fet que es pot fer una fabricació autònoma si es disposa dels equips corresponents.
- Fabricar de manera més sostenible sense generar tants residus com la fabricació convencional.
- Aconseguir un estalvi energètic, ja que les impressores 3D no necessiten consumir tanta energia com altres maquinàries (fresadores, centres de mecanització…).
En resum, la fabricació tradicional requereix més recursos, és més lenta i presenta limitacions a nivell de disseny i producció, mentre que la fabricació additiva i la impressió 3D permeten una creació de productes més àgils, amb una automatització més rendible i més precisa.
Això sí, estan indicades més aviat per a volums de producció baixos i les peces poden necessitar una neteja o acabat després de la fabricació. Per a produccions en sèrie, la fabricació convencional pot donar millors resultats, a més que permet treballar més varietat de materials que la fabricació additiva.
El paper dels gasos en la fabricació additiva
La fabricació additiva està evolucionant ràpidament, i els gasos industrials han esdevingut un component clau per garantir qualitat, repetibilitat i seguretat en els processos. La combinació de noves tècniques d´impressió 3D amb atmosferes controlades permet fabricar peces més complexes, resistents i amb millors propietats mecàniques.
Durant la fabricació additiva i la impressió 3D poden entrar en joc diferents gasos industrials, ja que permeten controlar l'atmosfera durant la fabricació i el postprocessament, cosa que influeix directament en la qualitat final.
Els gasos més utilitzats per a fabricació additiva i impressió 3D són:
- Argó — És el més comú en impressió metàl·lica. Proporciona una atmosfera molt inert i estable.
- Nitrogen — És l'alternativa per a certs metalls i polímers.
- Heli — Millora la dissipació tèrmica i la qualitat de fusió en aliatges exigents.
Per tant, els gasos industrials poden tenir un paper decisiu en aquests processos. Les seves funcions clau passen per:
- Evitar oxidació de la pols metàl·lica durant la fusió.
- Controlar la porositat i millorar-ne les propietats mecàniques.
- Eliminar fums i partícules generades pel làser.
- Garantir repetibilitat en sèries de producció.
- Optimitzar el sinteritzat i els tractaments tèrmics posteriors.
OXIGEN salud distribueix gasos com l'argó o el nitrogen per a fabricació additiva i impressió 3D, segons sigui necessari en cada cas, dues tècniques que han calat a la indústria i que és cada vegada un reclam més gran entre els fabricants gràcies a la seva rapidesa i estalvi.
