Data de publicació
11 febrer 2025
El son és un procés dinàmic que té com a principal funció el descans neuronal, després de la intensa activitat a què han estat sotmeses les neurones durant la vigília. A més d'això, l'organisme fa una sèrie de funcions vitals que contribueixen a l'equilibri físic, mental i emocional. Aquestes activitats són mecanismes crucials per a la reparació i regulació dels diversos sistemes del cos.
Fases del son
El son està compost principalment per dues fases:
1. Fase NREM (son sense moviments oculars ràpids). És una de les etapes principals i comprèn al voltant del 75-80% del temps total del son. Es divideix en tres subfases (N1, N2 i N3), cadascuna amb característiques fisiològiques específiques:
- N1 (son lleuger). Etapa de transició entre la vigília i el son. Es caracteritza per un descens de l’activitat muscular i cerebral. Representa aproximadament un 5% del temps total de son.
- N2 (son intermedi). L'organisme continua amb el procés de relaxació muscular i es produeix una disminució dels ritmes cardíacs i respiratoris. Representa al voltant del 50% del temps total de son.
- N3 (son profund). És l'etapa més restauradora, també anomenada “son d'ones lentes” o “son delta”. Aquí tenen lloc la major part dels processos de reparació física i immunològica. Representa al voltant del 15-25% del temps total de son.
2. Fase REM. Es caracteritza per l'aparició dels moviments oculars ràpids sota les parpelles (de l'anglès Rapid Eye Movement). És una etapa del son caracteritzada per una paràlisi muscular temporal (excepte músculs respiratoris i oculars), una intensa activitat cerebral i una sèrie de processos fisiològics particulars. La fase REM exerceix un paper crucial en la consolidació de records, la regulació emocional i el manteniment de les funcions cerebrals, i ocupa 20-25% del temps total de son.
Com s'estructura el nostre son?
Al llarg de la nit, es repeteixen uns 4-5 cicles de son amb una durada aproximada de 90 minuts. Cada cicle s'inicia en un període de son NREM fins al final del següent son REM. A la primera meitat de la nit, predomina en son NREM lent (N3) i, a mesura que aquesta avança, els episodis de son REM tenen, progressivament, una durada més perllongada.
Imatge: The Sleep Foundation
Totes les persones dormim de la mateixa manera?
Diversos estudis indiquen que no tots els individus dormim de la mateixa manera. Possiblement les necessitats de son siguin genètiques, mentre que els mecanismes fisiològics són desconeguts. Segons els nostres hàbits de son podem trobar-nos amb:
- Dormidors curts: persones que necessiten poques hores de son per trobar-se plens durant la vigília. En general, necessiten menys de 7 h de son nocturn al dia.
- Dormidors llargs: persones que necessiten més hores de son que la mitjana de la resta dindividus. En general 9-10 h de son nocturn al dia.
- Dormidors tipus “Alosa”: aquelles persones que necessiten ficar-se al llit i aixecar-se d'hora.
- Dormidors tipus “Mussol”: als que els agrada tranuitar i, per tant, necessiten aixecar-se més tard al matí.
Els ritmes biològics de cada individu marquen les diferències en l'horari habitual de son. Els matutins o les aloses assoliran el seu nivell d'alerta i rendiment abans del migdia mentre que els mussols ho assoliran a la tarda
Processos fisiològics
Durant el son, es produiran modificacions en diverses funcions fisiològiques:
A nivell cel·lular, i especialment a la fase N3, l'organisme allibera altes quantitats d'hormona del creixement, essencial per a la reparació de teixits, músculs i ossos. A més, les cèl·lules eliminen productes de rebuig acumulats durant el dia, per facilitar-ne la regeneració i la prevenció de danys a llarg termini.
Pel que fa al sistema endocrí, durant la fase NREM trobarem un pic màxim de la melatonina, coneguda com l'hormona del son. Alhora, els nivells de cortisol disminueixen, cosa que contribueix a conservar l'estat de relaxació i recuperació. La leptina i la grelina, hormones que regulen la sacietat i la gana respectivament, s'equilibren i promouen una sensació de plenitud gàstrica en despertar.
Durant el son, l'activitat de la funció renal disminueix, s'excreta menys orina i més concentrada. Aquest descens de la diüresi permet un son més continu.
Per al sistema immunològic, la fase N3 del son NREM és de vital importància, ja que pateix una activació més gran encaminada a lluitar davant la infecció per patògens. L'energia de l'organisme s'aprofita durant el període de descans nocturn per activar les respostes immunitàries. Hi ha proves que l'estat del sistema immunitari és capaç de modificar la quantitat i la qualitat del son. De fet, quan apareix la febre tenim necessitat de dormir.
Per la seva banda, el sistema cerebral durant la fase N3 neteja i organitza tota la informació adquirida durant el dia. Procedeix a l'eliminació de les connexions neuronals innecessàries i enforteix aquelles connexions útils, cosa que afavoreix així l'eficiència cerebral. En començar la fase REM, el cervell pateix una activació que permet crear sons elaborats i emocions, enfortir la memòria a llarg termini i processar aprenentatges emocionals. Tot plegat s'integra per contribuir a l'estabilitat psicològica.
Al sistema musculoesquelètic, la majoria dels músculs es troben completament paralitzats a causa de la inhibició de les motoneurones pel sistema nerviós. Aquest fenomen, conegut com a atonia, evita que actuem físicament durant els somnis. Tant els músculs respiratoris com els que controlen els ulls romanen actius.
Al sistema respiratori, un aspecte característic és el canvi de patró ventilatori al llarg de les diferents fases del son. A més a més, la resistència de la via aèria superior s'incrementa. Ambdues condicions afavoreixen l'aparició, en subjectes amb factors predisponents, d'alteracions respiratòries, apnees o hipopnees centrals i obstructives.
Pel que fa a la funció cardiovascular, durant el son es produeixen importants variacions de la freqüència cardíaca i la pressió arterial. A la fase NREM ens trobarem amb els valors mínims de tots dos. Durant la fase REM hi haurà fluctuacions dels signes vitals esmentats, cosa que fa d'aquesta fase una situació vulnerable a les arítmies cardíaques.
Per tot això, un bon descans és la clau per al funcionament correcte de tots els nostres processos fisiològics. Un son adequat enfortirà la nostra salut i ens assegurarà una millor qualitat de vida.
Silvia Arribas, infermera d'OXIGEN salud (Col·legiada nº 7230 pel Colegio Oficial de Enfermería de Valladolid).
Fonts consultades: Tratado de medicina del sueño, Editorial Médica Panamericana.
