OXIGEN salud
Ventilació mecànica
OXIGEN salud
Ventilació mecànica
La Ventilació Mecànica Invasiva (VMI) es realitza a domicili a través d’un tub endotraqueal o una traqueotomia, una obertura quirúrgica en la tràquea que crea una via respiratòria per col•locar un tub de traqueotomia i es connecta mitjançant un tub a un ventilador de pressió positiva. En persones amb malalties neuromusculars progressives i afectació bulbar i en aquelles amb altres malalties en les que l’accéss no invasiu és ineficaç, la realització d’una traqueotomia és la única alternativa per mantenir la ventilació a llarg termini.
Els objectius de la Ventilació Mecànica a través de Traqueotomia a Domicili (VMTD) són mantenir , prolongar i millorar la qualitat de vida del pacient, reduir la morbiditat i mantenir les i mantenir les funciones físiques i psicològiques , així com afavorir el creixement i el desenvolupament en els pacients pediàtrics.
La traqueotomia és una via artificial i invasiva d’accés a la via aèria que pot mantenir-se durant un llarg període de temps i permet no solament proporcionar una ventilació adequada, sinó també l’accés directe a les secrecions respiratòries evitant l’obstrucció de les vies aèries superiors. També permet una cara lliure de mascareta nasal o facial i un sistema més segur quan es necessita suport entre 16 i 24 hores al dia.
Les desavantatges inclouen infecció potencial, irritació al voltant de la traqueotomia, augment de les secrecions a l’inici, major cura degut a la eliminació de les secrecions mitjançant succió o un dispositiu mecànic per a la tos i equips i subministraments més cars, així com atenció especial per a la parla mitjançant l’ús de les vàlvules fonatòries.
Les cànules de traqueotomia poden ser de diversos materials (metàl•liques, de plàstic o de silicona) amb i sense baló i, a la vegada, amb i sense finestra. Tant en unes com en les altres el més recomanable és que disposin de cànula interna extraïble fàcilment per netejar i evitar la necessitat de retirar tota la cànula en cas d’obstrucció per un tap mucós.
Les cànules fenestrades estan indicades en aquells pacients amb ventilació mecànica a temps parcial; en aquests casos, durant els períodes lliures de ventilació es col•locarà la cànula interna fenestrada, es desinflarà el baló, si el porta, i es col•locarà un tap o un filtre a boca de cànula. S’intentarà realitzar la VM amb cànules sense baló, sempre i quan el grau d’afectació bulbar i les característiques del pacient ho permetin. La ventilació sense baló és una ventilació, per definició, amb fuites. L’ús de cànules sense baló pot facilitar la fonació en pacients portadors de VMTD les 24 hores si mantenen una correcta funció bulbar.
En aquells casos en què la ventilació a través d’una cànula sense baló resulti inefectiva o les fuites cap a la via aèria superior generin gran incomoditat en el pacient, les diferents alternatives que és proposen són: canvi a una cànula de major diàmetre, ventilació a través de cànula amb baló desinflat o, com a últim recurs, ventilació amb cànula amb baló parcial o totalment inflat.
Es poden utilitzar respiradors volumètrics o de pressió. Hi ha que tenir en compte que, si s’utilitza un mode per pressió, les fuites excessives poden interferir amb el ciclat.
Per a dur a terme el tractament de ventilació mecànica invasiva és necessari:
Col•locar el ventilador sobre la tauleta de nit, a prop de la capçalera del llit, de manera que no pugui caure mentre es dorm.
Tenir cura de no col•locar l’equip en un lloc on pugui ser colpejat o on algú pugui ensopegar amb el cable d’alimentació.
Assegurar-se de què l’àrea al voltant del generador d’aire estigui neta i seca.
L’equip ha d’ubicar-se sense que res obstrueixi l’entrada d’aire que es troba en la part posterior del ventilador. Connectar un extrem del cable d’alimentació en el ventilador i l’altre extrem a una presa de corrent.
Per verificar que el ventilador està connectat a la xarxa ha de visualitzar-se un pilot lluminós*. Connectar la tubuladura a la cànula de traqueotomia i a l’humidificador, en cas de tenir prescripció mèdica.
* Segons el model de l’equip, consultar el manual d’instruccions.
Recordar que la cura d’una cànula ha d’estar encaminat a mantenir la via aèria permeable, impedir que la cànula de traqueotomia surti a l’exterior, així com evitar les seves complicacions, especialment les infeccions respiratòries.
Les cànules de traqueotomia consten d’un tub extern i un intern. El tub o cànula externa té cintes per a la subjecció al voltant del coll. El tub o la cànula interna es troba dins de la cànula externa i es pot retirar per a la seva neteja.
Les cànules de traqueotomia poden tenir un globus, que permet fixar el tub i segellar la via aèria per evitar fuites d’aire.
Connectar un extrem del tub de l’aire al ventilador i l’altre al connector de cànula de traqueotomia.
Encendre l’equip i respirar normalment.
Acomodar el tub de l’aire de forma que no molesti i el pacient pugui moure’s lliurement.
Quan no estigui connectat al ventilador, pot seguir utilitzant el humidificador de traqueotomia per mantenir una humitat adequada en la via aèria.
Este procedimiento no está exento de riesgos y sus complicaciones pueden surgir tanto a corto como a largo plazo.
El correcto tratamiento de la traqueotomía, desde el cuidado del estoma hasta la aspiración de las secreciones, es fundamental para evitarlas.
Mantener limpio el estoma una vez se haya quitado la cánula, limpiar la mucosa y la piel con una gasa estéril y suero fisiológico y/o antiséptico tipo povidona yodada. Dejarla secar. Revisar el estado del estoma periódicamente (enrojecimiento, signos de infección, sangrado...).
Aplicar una ligera capa de solución antiácida (almagato, antiácido u otros productos existentes en el mercado) en las zonas irritadas.
Una vez limpio el estoma, se puede volver a canular. Intercalar entre la piel del paciente y la cánula gasas limpias o babero, para eliminar la humedad de las secreciones y ayudar a mantener esta zona lo más limpia y seca posible.
Et truquem?