Ventilació Mecànica Invasiva (VMI)

Què és la ventilació mecànica invasiva domiciliària?

La Ventilació Mecànica Invasiva (VMI) és una modalitat de suport ventilatori, en la qual es fa servir un ventilador mecànic de pressió positiva, per assistir o substituir la respiració del pacient. Es fa a través d'una via aèria artificial com la traqueostomia o la intubació endotraqueal.

En persones amb malalties neuromusculars progressives amb afectació bulbar, i en aquelles amb altres malalties on l'accés no invasiu és ineficaç, la realització d'una traqueotomia és l'única alternativa per mantenir la ventilació a llarg termini.

Els objectius de la Ventilació Mecànica a través de Traqueotomia a Domicili (VMTD) són:

• Millorar i mantenir la qualitat de vida del pacient.
• Reduir la morbiditat.
• Preservar les funcions físiques i psicològiques.
• Afavorir el desenvolupament en pacients pediàtrics.

Quins avantatges i desavantatges comporta la VMTD?

Avantatges de la VMTD

La traqueostomia és una via artificial i invasiva d'accés a la via aèria que es pot mantenir durant un llarg període de temps. Permet no sols proporcionar una ventilació adequada, sinó també l'accés directe a les secrecions respiratòries evitant l'obstrucció de les vies aèries superiors. També permet una cara lliure de màscara nasal o facial i un sistema més segur quan cal suport entre 16 i 24 hores al dia.

Desavantatges de la VMTD

Entre els desavantatges s'inclouen: Existència d'un risc d'infecció més gran, irritació al voltant de la traqueotomia, augment de les secrecions a l'inici, més cura a causa de la mobilització i eliminació de les secrecions mitjançant dispositius mecànics per a la tos i per a la succió, així com atenció especial per a la parla mitjançant l'ús de vàlvules fonatòries.

Quins tipus de cànula de traqueostomia es fan servir per a la VMTD?

Les cànules de traqueostomia poden ser de diversos materials (de plàstic o de silicona) amb pilota i sense i, al seu torn, amb fenestra i sense. Tant en unes com en altres el que és recomanable és que disposin de cànula interna extraïble fàcilment per netejar i evitar la necessitat de retirar tota la cànula en cas d'obstrucció per un tap mucós.

Les cànules fenestrades estan indicades en aquells pacients amb ventilació mecànica a temps parcial; en aquests casos, durant els períodes lliures de ventilació es col·locarà la cànula interna fenestrada, es desinflarà la pilota, si la porta, i es col·locarà un tap o un filtre a boca de cànula. Això permet que el pacient pugui parlar.

S'intentarà fer la VM amb cànules sense pilota, sempre que el grau d'afectació bulbar i les característiques del pacient ho permetin. La ventilació sense pilota és una ventilació, per definició, amb fuites. L'ús de cànules sense pilota pot facilitar la fonació en pacients portadors de VMTD les 24 hores si mantenen una funció bulbar correcta.

En aquells casos en què la ventilació a través d'una cànula sense pilota resulti inefectiva o les fuites cap a la via aèria superior generin gran incomoditat en el pacient, les diferents alternatives que es proposen són: canvi a una cànula de major diàmetre, ventilació a través de cànula amb pilota desinflada o, com a darrer recurs, ventilació amb cànula.

Es poden fer servir respiradors volumètrics o de pressió. Cal tenir en compte que, si es fa servir un mode per pressió, les fuites excessives poden interferir en el ciclat.

Material per al tractament

Per dur a terme el tractament de ventilació mecànica invasiva cal:

a. El ventilador, que genera un flux daire a una determinada pressió.

b. L’intercanviador de calor i humitat, que assegura que el pacient conservi un nivell adequat daquests dos aspectes.

c. La tubuladura, peça que uneix el ventilador amb el pacient.

d. Una interfície (la cànula de traqueotomia) que connecta el pacient al ventilador. Hi ha diferents tipus de cànules de traqueotomia per aconseguir la millor adaptació al ventilador.

Ús del ventilador

Col•locar el ventilador sobre la tauleta de nit, a prop de la capçalera del llit, de manera que no pugui caure mentre es dorm.

Tenir cura de no col•locar l’equip en un lloc on pugui ser colpejat o on algú pugui ensopegar amb el cable d’alimentació.

Assegurar-se de què l’àrea al voltant del generador d’aire estigui neta i seca.

L’equip ha d’ubicar-se sense que res obstrueixi l’entrada d’aire que es troba en la part posterior del ventilador. Connectar un extrem del cable d’alimentació en el ventilador i l’altre extrem a una presa de corrent.

Per verificar que el ventilador està connectat a la xarxa ha de visualitzar-se un pilot lluminós*. Connectar la tubuladura a la cànula de traqueotomia i a l’humidificador, en cas de tenir prescripció mèdica.

* Segons el model de l’equip, consultar el manual d’instruccions.

Maneig d’una cànula de traqueotomia

Recordar que la cura d’una cànula ha d’estar encaminat a mantenir la via aèria permeable, impedir que la cànula de traqueotomia surti a l’exterior, així com evitar les seves complicacions, especialment les infeccions respiratòries.

Les cànules de traqueotomia consten d’un tub extern i un intern. El tub o cànula externa té cintes per a la subjecció al voltant del coll. El tub o la cànula interna es troba dins de la cànula externa i es pot retirar per a la seva neteja.

Complicaciones de la traqueotomía

Cuidado del estoma

Este procedimiento no está exento de riesgos y sus complicaciones pueden surgir tanto a corto como a largo plazo.

El correcto tratamiento de la traqueotomía, desde el cuidado del estoma hasta la aspiración de las secreciones, es fundamental para evitarlas.