Ventilació mecànica
no invasiva domiciliària (VMNI)

Què és la ventilació mecànica no invasiva?

La Ventilació Mecànica No Invasiva (VMNI) és un tractament de pressió positiva en el que el pacient es connecta al ventilador mitjançant una Interface unida a un tub. Les Interfícies inclouen una àmplia gama de mascaretes nasals, orals o facials, coixinets nasals (petits coixinets que encaixen en les foses nasals) i filtres, segells labials o altres aparells bucals. Les mascaretes nasals i facials es poden inclús fabricar a mida, tot i que l’àmplia varietat i qualitat de mascaretes estàndards manufacturades existents actualment en el mercat fa que aquestes últimes siguin les més utilitzades amb diferència.

Quines avantatges i desavantatges comporta la VMNI?

L’avantatge principal de la ventilació mecànica no invasiva (VMNI) és que evita la necessitat de crear una obertura en el coll (traqueotomia) que pot convertir-se en un lloc d’infecció i irritació: a més, permet parlar i empassar amb normalitat (si no està afectat per malaltia neuromuscular); preserva el sentit del gust i l’olfacte; i redueix la necessitat d’assistent personal, cuidadors familiars o cures d’infermeria relacionades.

La desavantatge més important consisteix en tenir la boca i/o el nas coberts per la Interface, però també la possible obstrucció de les vies aèries superiors, incapacitat o claustrofòbia per tolerar la màscara i problemes de seguretat si es necessita ventilació mecànica total 24 hores. La VMNI pot no ser eficaç quan les secrecions són abundants y quan hi ha un deteriorament progressiu dels músculs responsables de la deglució, la parla i la tos, és a dir, sota afectació bulbar. Per tant, una tos eficaç per eliminar les secrecions és vital per a l’èxit de la VMNI.

Quin tipus de màscares o interfases s’utilitzen habitualment per a la VMNI?

L’elecció del tipus de mascareta és de suma importància, tant per l’adaptació, com per a la eficàcia de la ventilació. És important que:

  • S’adapti a la morfologia del pacient: per minimitzar la fuita aèria.
  • Que tingui una mida reduïda: per reduir l’espai mort.
  • Que sigui confortable: per evitar efectes adversos com les erosions cutànies en les zones de suport.
  • Que sigui senzill de col•locar, tant per al pacient com per als cuidadors.

La mascareta nasal ofereix, com avantatges, el seu fàcil maneig, que provoca menor claustrofòbia, permet que el pacient pugui expectorar sense treure’s la mascareta i, en cas de vòmits, les possibles complicacions són menors. A més, afegeix un espai mort petit degut a la seva mida reduïda. No obstant, un problema important són les fuites per mal segellat de la interfície, que ha d’evitar-se amb un bon ajust mitjançant la subjecció amb capell o arnés de la mascareta, o bé per fuita oral que, en ocasions, pot solucionar-se utilitzant un arnés de mentó o una mascareta oronasal.

La mascareta oronasal o facial, al cobrir a la vegada el nas i la boca, ofereix com a principal avantatge evitar la fuita oral en els pacients amb respiració oral. A més, permet oferir pressions de suport majors amb menor fuita i, a la vegada, requereix una col•laboració menor per part del pacient. Els inconvenients de la mascareta facial són que resulta més incòmoda i voluminosa, provocant claustrofòbia amb freqüència, i que aporta un major espai mort. A més, en ocasions pot generar fuites per una dolenta congruència entre la mascareta i la cara del pacient.

La peça bucal facilita la comunicació i l’aclariment de les secrecions. No obstant, s’han descrit efectes adversos com la sequedat de boca, el risc major d’aspiració, l’alteració de l’oclusió dental i problemes en l’articulació temporomandibular. Són especialment útils en les situacions de gran dependència al ventilador. No obstant, difícilment pot tolerar-se més de 16 h/dia.

Material per al tractament

Per a dur a terme aquest tractament de ventiloteràpia no invasiva amb suport ventilatori parcial és necessari:

  1. El ventilador, que genera un volum d’aire a una determinada pressió.
  2. La tubuladura, peça que uneix el ventilador amb el pacient.
  3. L’humidificador d’aire, que és opcional, que serveix per evitar la sequedat de les mucoses.
  4. Una Interface (mascaretes nasals, ogives, bucals, facials o totals) que connecta el pacient al ventilador. Existeixen diferents tipus i varietats d’interfaces per aconseguir una millor adaptació al ventilador.

Ús del ventilador

Col•locar el ventilador sobre la tauleta de nit, a prop de la capçalera del llit, de manera que no pugui caure mentre dorm. Tenir cura de no col•locar l’equip en un lloc en el que pugui ser colpejat o on algú pugui ensopegar amb el cable d’alimentació.

Assegurar-se de què l’àrea al voltant del generador d’aire estigui neta i seca. L’equip ha d’ubicar-se sense que res obstrueixi l’entrada d’aire situada en la part posterior del ventilador. Connectar un extrem del cable d’alimentació al ventilador i l’altre extrem a una presa de corrent.

Per verificar que el ventilador està connectat a la xarxa ha de visualitzar-se un pilot lluminós*. Connectar la tubuladura a la interfície i a l’humidificador, si la prescripció mèdica així ho indica.

El tractament pot resultar més còmode si s’utilitza un humidificador que aporti humitat a l’aire que respira. El depòsit de l’humidificador, que es connecta al ventilador, ha d’emplenar-se amb aigua destil•lada fins a la marca corresponent. Cada vegada que es traslladi el ventilador d’ubicació, primer s’ha de buidar l’aigua que quedi i, després desconnectar l’humidificador.

* Segons el model de l’equip. Consultar el manual d’instruccions.

Mascaretes

Hi ha dos tipus de mascaretes:

Mascareta NASAL

Mascareta BUCONASAL

Ús de la mascareta

Desconnectar el fermall inferior de l’arnés, sostenir la mascareta sobre el nas i posar-se l’arnès tirant d’ell per sobre del cap. Comprovar que les cintes no estan tortes.

Tornar a connectar el fermall inferior de l’arnès i assegurar-se que encaixi en el seu lloc.

Ajustar les corretges superiors de mode parell. No deixar-les massa tirants. Ajustar les corretges inferiors fins a deixar-les en una posició que resulti còmoda.

Connectar un extrem del tub de l’aire a la mascareta i l’altre extrem al ventilador.

Encendre l’equip i respirar normalment.

Ajustar les corretges per corregir les fuites.

Ficar-se al llit i acomodar-se el tub de l’aire de manera que pugui moure’s lliurement si es dona la volta mentre dorm.

La mascareta que OXIGEN salud li proporciona no necessita el reajustament de l’arnès cada cop que s’utilitzi. El personal assistencial l’ajustarà en el moment de la instal•lació de l’equip.

Manteniment i neteja

El personal assistencial d’OXIGEN salud realitzarà una revisió de l’equip periòdicament. No obstant, es recomana seguir les normes d’higiene i neteja que es descriuen a continuació, que faran més confortable el tractament i allargaran la vida de l’equip.

Abans d’anar a dormir, rentar-se la cara. D’aquesta manera, s’eliminarà el greix de la cara abans de col•locar-se la mascareta.

Rentar diàriament la mascareta amb aigua i sabó suau. Esbandir-la bé i deixar-la assecar. Guardar-la en un lloc net i sec.

L’arnès per al cap pot rentar-se amb la roba a la rentadora.

Rentar el tub de l’aire amb aigua teva i sabó suau. Esbandir-lo bé, penjar-lo i deixar-lo assecar (no el pengi a l’exterior ja que el material plàstic es deterioraria). Guardi-ho en un lloc net i sec.

Rentar l’humidificador amb aigua teva i sabó suau. Esbandir-lo bé i omplir-lo amb aigua destil•lada. S’haurà de canviar l’aigua del dipòsit, al menys, cada dos dies.

Treure el filtre d’aire del ventilador i netejar-lo periòdicament.

Desendollar l’equip i netejar periòdicament el ventilador amb un drap lleugerament humit. No submergir l’equip ni el cable de la corrent en aigua. Desconnectar sempre l’equip abans de netejar-lo. Assegurar-se de que estigui sec abans de connectar-lo de nou.

Si un pacient ha de viatjar, pot fer-ho sense problemes. Haurà de comunicar-ho sempre a OXIGEN salud i seguir les normes de la companyia de transport que vagi a utilitzar.

Contacta'ns

Assistència al pacient 24 h

900 80 80 89 Demanar cita a un PAU

Altres teràpies respiratòries domiciliàries

Aerosolteràpia

Consisteix en l’administració de medicaments per via inhalatòria de manera que aquests penetren directament en el pulmó.
Saber més

Apnea de la son

L'AOS (Apnea Obsctructiva del Son) és el més freqüent dels trastorns respiratoris que es produeixen durant el son.
Saber més

Aspiració de secrecions

Algunes patologies provoquen l'acumulació de secrecions a les vies respiratòries que el pacient és incapaç d'eliminar mitjançant la tos.
Saber més

Drenatge de secrecions

Teràpia destinada a pacients incapaços d’expulsar les seves secrecions pulmonars.
Saber més

Fisioteràpia respiratòria

Intervenció interdisciplinària i part fonamental del maneig clínic d’alguns pacients amb malalties respiratòries.
Saber més

Monitorització d’apnees del lactant

Mètode a domicili de prevenció del Síndrome de la Mort Súbdita del Lactant (SMSL).
Saber més

Pulsioximetria

La pulsioximetria mesura el nivell de saturació d’oxigen en la hemoglobina, és a dir, la quantitat d’oxigen que transporta la nostra sang.
Saber més

Oxigenoteràpia

És l’administració d’oxigen a concentracions superiors a la de l’aire ambient (21%) per al tractament de la hipòxia.
Saber més

Altres teràpies respiratòries

OXIGEN salud pot proporcionar aquestes altres teràpies: carboteràpia, helioteràpia…
Saber més

OXIGEN salud és la responsable del tractament de les dades, amb la finalitat de gestionar les consultes i sol·licituds. Pots exercir els teus drets de protecció de dades enviant un correu electrònic a dpo@oxigensalud.com.

Fem servir Cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers amb una finalitat tècnica, danàlisi i per a la personalització danuncis. Més informació.