Ventilació mecànica
no invasiva domiciliària (VMNI)

Què és la ventilació mecànica no invasiva?

La ventilació mecànica no invasiva (VMNI) és una modalitat de suport respiratori que ajuda el o la pacient a respirar mitjançant un ventilador de pressió positiva, mitjançant una interfase i sense necessitat d'una via aèria artificial com la traqueostomia.

Les interfases estan dissenyades per ajustar-se còmodament a la cara i permetre l'administració eficaç de l'aire a pressió. Les més habituals inclouen:

• Mascaretes nasals o oronasals.
• Mascaretes facials completes.
• Coixinets nasals (petites cànules que encaixen a les fosses nasals).
• Broquets o segells labials.

Avui dia, la varietat de màscares estàndard disponibles ofereix una alta adaptabilitat i confort, evitant la necessitat de dispositius a mida en la majoria dels casos.

Avantatges i consideracions de la VMNI

La VMNI aporta importants beneficis davant d'altres mètodes invasius, encara que també pot tenir certes limitacions.

Avantatges principals:

• Evita fer una traqueostomia, reduint el risc d'infeccions.
• Permet parlar, empassar, mantenir el sentit del gust i l'olfacte durant la teràpia.
• Millora la qualitat de vida i redueix la dependència de cures contínues.
• Compatible amb ús parcial (diverses hores) o perllongat (fins a 24 h) segons necessitat mèdica.

Possibles inconvenients:

• Incomoditat inicial o claustrofòbia en portar la màscara.
• Fuites d'aire per mal ajustament, que redueixen l'eficàcia del tractament.
• Menor efectivitat en pacients amb abundants secrecions o afectació bulbar severa.
• Adaptació progressiva necessària per millorar la tolerància i el confort.

Quins tipus de màscares o interfícies es fan servir habitualment per a la VMNI?

L'elecció del tipus de màscara és molt important, tant per a l'adaptació, com per a l'eficàcia de la ventilació. És important que:

• Que tingui una mida reduïda: per disminuir l'espai mort.
• S'adapti a la morfologia del pacient: per minimitzar la fugida aèria.
• Que sigui confortable: per evitar efectes adversos com les erosions cutànies a les zones de suport.
• Que sigui senzilla de col·locar, tant per al pacient com per als cuidadors.

Mascareta nasal

La mascareta nasal ofereix, com a avantatges, el fàcil maneig, provoca menor claustrofòbia, permet que el pacient pugui expectorar sense treure's la màscara i, en cas de vòmits, les possibles complicacions són menors. A més, afegeix un espai mort petit a causa de la seva mida reduïda.

No obstant això, un problema important són les fuites per mal segellat de la interfície, que s'ha d'evitar amb un bon ajust mitjançant la subjecció amb gorra o arnès de la màscara, o bé per fuga oral, que de vegades es pot solucionar utilitzant un arnès de mentó o una màscara oronasal.

Mascareta oronasal o facial

La màscara oronasal o facial, en cobrir el nas i la boca, evita la fugida oral en els i les pacients amb respiració oral. A més, permet oferir pressions de suport més grans amb menor fugida i, alhora, requereix una col·laboració menor per part del/de la pacient.

Els inconvenients de la màscara facial són que resulta més incòmoda i voluminosa, cosa que pot provocar claustrofòbia, i que aporta un espai mort més gran. A més, de vegades pot generar fugues quan la mascareta no s'adapta correctament a l'anatomia facial del/de la pacient.

Peça bucal

La peça bucal facilita la comunicació i l'aclariment de les secrecions. Tot i això, s'han descrit efectes adversos, com la sequedat de boca, el risc més gran d'aspiració, l'alteració de l'oclusió dental i problemes en l'articulació temporomandibular.

Són especialment útils en les situacions de gran dependència al ventilador. No obstant això, difícilment es pot tolerar més de 16 h/dia.

Material per al tractament

Per dur a terme aquest tractament cal:

a. El ventilador, que genera un flux daire a una determinada pressió.

b. La tubuladura, peça que uneix el ventilador amb el pacient.

c. L'humidificador d'aire, opcional, es col·loca a la sortida d'aire del ventilador i serveix per evitar la sequedat de les mucoses.

d. Una interfície (mascaretes nasals, ogives, bucals, facials o totals) que connecta el pacient al ventilador. Hi ha diferents tipus i varietats d'interfícies per aconseguir una millor adaptació al ventilador.

Ús del ventilador

Col•locar el ventilador sobre la tauleta de nit, a prop de la capçalera del llit, de manera que no pugui caure mentre dorm. Tenir cura de no col•locar l’equip en un lloc en el que pugui ser colpejat o on algú pugui ensopegar amb el cable d’alimentació.

Assegurar-se de què l’àrea al voltant del generador d’aire estigui neta i seca. L’equip ha d’ubicar-se sense que res obstrueixi l’entrada d’aire situada en la part posterior del ventilador. Connectar un extrem del cable d’alimentació al ventilador i l’altre extrem a una presa de corrent.

Per verificar que el ventilador està connectat a la xarxa ha de visualitzar-se un pilot lluminós*. Connectar la tubuladura a la interfície i a l’humidificador, si la prescripció mèdica així ho indica.

El tractament pot resultar més còmode si s’utilitza un humidificador que aporti humitat a l’aire que respira. El depòsit de l’humidificador, que es connecta al ventilador, ha d’emplenar-se amb aigua destil•lada fins a la marca corresponent.

Cada vegada que es traslladi el ventilador d’ubicació, primer s’ha de buidar l’aigua que quedi i, després desconnectar l’humidificador.

* Segons el model de l’equip. Consultar el manual d’instruccions.

Mascaretes

Hi ha dos tipus de mascaretes:

Ús de la mascareta

La mascareta que OXIGEN salud li proporciona no necessita el reajustament de l’arnès cada cop que s’utilitzi. El personal assistencial l’ajustarà en el moment de la instal•lació de l’equip.

Manteniment i neteja

El personal assistencial d’OXIGEN salud realitzarà una revisió de l’equip periòdicament. No obstant, es recomana seguir les normes d’higiene i neteja que es descriuen a continuació, que faran més confortable el tractament i allargaran la vida de l’equip.