Diferència entre CPAP i BiPAP: què són, per a què serveixen i quan s'usa cadascuna

Quan una persona rep un diagnòstic relacionat amb trastorns respiratoris del son o insuficiència respiratòria, és freqüent que apareguin dubtes sobre els equips que poden formar part del tractament.

Dos dels termes més habituals són CPAP i BiPAP, però no sempre queda clar en què es diferencien ni per què en alguns casos s'indica un i altres. Tot i que tots dos dispositius ajuden a respirar millor i formen part de les teràpies respiratòries no invasives, no compleixen exactament la mateixa funció ni s'utilitzen en les mateixes situacions.

En aquest article us expliquem què és una CPAP, què és una BiPAP, quines són les seves funcions, en què es diferencien i quan sol utilitzar-se cadascuna.

Què és una CPAP

La CPAP és un dispositiu que administra pressió positiva contínua a la via aèria. Això vol dir que envia aire a una pressió constant durant tota la respiració, tant en inspirar com en espirar.

La seva funció principal és mantenir oberta la via respiratòria superior mentre la persona dorm, per evitar que es col·lapsi. Per això és un dels tractaments més coneguts en pacients amb apnea obstructiva del son.

Per a què serveix la CPAP

La CPAP s'utilitza sobretot per a:

• Mantenir oberta la via aèria durant el son.
• Reduir episodis d'apnea i hipoapnea.
• Disminuir els despertars nocturns relacionats amb l'obstrucció respiratòria.
• Millorar la qualitat del descans.
• Reduir símptomes com somnolència diürna, cansament o roncs intensos en pacients seleccionats.

La clau de la CPAP és que treballa amb una única pressió fixa o contínua, dissenyada per evitar el tancament de la via aèria.

Què és una BiPAP

La BiPAP és un dispositiu de ventilació no invasiva que administra dos nivells de pressió diferents:

• Una pressió més alta durant la inspiració.
• Una pressió més baixa durant l'espiració.

Això fa que el pacient o la pacient rebi més ajuda en agafar aire i noti menys resistència en expulsar-lo. A diferència de la CPAP, no es limita només a mantenir oberta la via aèria, sinó que també pot oferir un suport ventilatori més gran en determinats pacients.

Per a què serveix la BiPAP

La BiPAP es pot utilitzar per:

• Facilitar l'entrada d'aire en pacients amb més dificultat respiratòria.
• Disminuir la feina respiratòria.
• Millorar la ventilació en determinades malalties respiratòries.
• Ajudar a eliminar el diòxid de carboni.
• Oferir suport respiratori no invasiu en patologies més complexes o situacions clíniques concretes.

La utilitat va més enllà dels trastorns obstructius del son i pot formar part del tractament de pacients amb insuficiència respiratòria, síndrome d'hipoventilació per obesitat (SHO) o malalties neuromusculars, entre altres situacions, sempre sota indicació mèdica.

Diferències entre CPAP i BiPAP

La diferència principal entre CPAP i BiPAP és com administren la pressió de l'aire i el tipus d'ajuda respiratòria que ofereixen.

• La CPAP manté una pressió continua i estable.
• La BiPAP, en canvi, treballa amb dos nivells de pressió, cosa que permet una assistència més adaptada al cicle respiratori.

Tabla comparativa: CPAP vs BiPAP

Quan s'utilitza la CPAP

La CPAP sol indicar-se principalment en pacients amb:

• Apnea obstructiva del son. És la seva indicació més coneguda. En aquests casos, la pressió continua evita que la via aèria es col·lapsi durant la nit.
• Ronc i trastorns respiratoris del son en casos seleccionats. Sempre que hi hagi valoració mèdica prèvia i una indicació clara.
• Alguns i algunes pacients amb bona tolerància a pressió continua. Quan lobjectiu és estabilitzar la via aèria sense necessitat duna ajuda ventilatòria més complexa.

Quan s'utilitza la BiPAP

La BiPAP sol considerar-se quan el/la pacient necessita un suport respiratori més ampli que el que proporciona una CPAP.

• Síndrome d'hipoventilació per obesitat (SHO): és un trastorn respiratori on l'excés de pes dificulta la respiració. Això provoca una acumulació de diòxid de carboni (hipercàpnia).
• Insuficiència respiratòria: és una afecció en què el sistema respiratori no aconsegueix realitzar un intercanvi gasós adequat. Això significa que els pulmons no poden incorporar prou oxigen a la sang o no aconsegueixen eliminar de manera efectiva el diòxid de carboni del cos. Malalties neuromusculars. En certs casos, quan la musculatura respiratòria no té prou força per mantenir una ventilació eficaç.
• Hipoventilació nocturna. Pot estar indicada quan el problema no és només obstructiu, sinó també de ventilació insuficient.
• Alguns/es pacients amb apnea del son complexa o intolerància a CPAP. En situacions concretes, l‟especialista pot valorar que la BiPAP és més adequada per tolerància o per necessitats ventilatòries específiques.
• MPOC o altres malalties respiratòries en casos seleccionats. Especialment quan hi ha retenció de diòxid de carboni o necessitat de ventilació no invasiva, sempre segons criteri clínic.

Qué dispositivo es mejor: CPAP o BiPAP

No es pot dir que un sigui millor que un altre en termes absoluts. El millor dispositiu és el que sajusta a la necessitat clínica de cada pacient.

1. La CPAP pot ser lopció adequada quan el problema principal és una obstrucció de la via aèria durant el son.

2. La BiPAP, en canvi, pot ser més apropiada quan a més hi ha una necessitat de suport ventilatori més gran.

Per això, l'elecció no s'ha de fer per preferència personal ni per comparació simple entre equips, sinó en funció de:

• El diagnòstic.
• Els resultats de les proves de son o funció respiratòria.
• La tolerància del/de la pacient.
• La presència daltres malalties respiratòries.
• La indicació del personal especialista.

Sol·licita més informació

Què nota el/la paciente al fer servir CPAP o BiPAP

L'experiència pot variar, però en general:

• Amb CPAP, el pacient o la pacient sol notar un flux d'aire continu i estable. -
• Amb BiPAP, la sensació sol ser duna ajuda més marcada en inspirar i una espiració més còmoda en baixar la pressió.

En tots dos casos, l'adaptació pot requerir temps, seguiment i ajustament de l'equip o la màscara. Una bona educació sobre el tractament i un acompanyament adequat influeixen molt en l‟adherència.

Aspectes a tenir en compte

• No són equips intercanviables. Tot i que tots dos treballen amb pressió positiva, no s'han d'entendre com a equivalents. Cadascú respon a una necessitat diferent.
• Requereixen indicació i ajustament professional. La pressió, el mode de funcionament i el tipus de màscara s'han d'ajustar de manera individualitzada.
• L'adherència és clau. El tractament només és eficaç si es fa servir de forma correcta i constant, segons la pauta indicada.
• El seguiment importa. Amb el temps pot ser necessari revisar la configuració de l'equip, la tolerància, la màscara o l'evolució clínica del/de la pacient.

Cuándo consultar con un/a profesional

Convé consultar amb un/a professional quan:

• Hi ha sospita d'apnea del son.
• El/la pacient presenta roncs intensos, pauses respiratòries o somnolència diürna.
• Hi ha dificultat respiratòria nocturna (hipoventilació nocturna) o manca d'aire en realitzar alguna activitat (dispnea d'esforç)
• Mal de cap al matí (cefalea matutina).
• Intolerància en estar tombat/estirat cap per amunt (ortopnia).
• S'ha indicat un equip i sorgeixen dubtes sobre el seu ús.
• Hi ha molèsties amb la màscara o mala adaptació al tractament.
• Apareix sensació que el tractament no funciona bé.

A OXIGEN salud t'ajudem a entendre millor el teu tractament respiratori

A OXIGEN salud sabem que rebre la indicació d'un equip respiratori pot generar dubtes, especialment al principi. Entendre per a què serveix cada dispositiu, com funciona i quin paper té dins del tractament ajuda a viure el procés amb més tranquil·litat i confiança.

Si tu o un familiar iniciareu una teràpia respiratòria domiciliària, comptar amb una bona orientació i amb un seguiment adequat pot marcar la diferència en l'adaptació al tractament i en la seva continuïtat.

Sol·licita més informació